Per a qui no domina l’argot dels tallers mecànics he d’explicar que la 10-11 és una clau fixa que es fa servir força sovint en un taller de mecànica, i que per una raó encara misteriosa és una de les claus que més es perd.
Una de les frases més freqüents que se sent en entrar a qualsevol taller és: – qui coll... ha agafat la 10-11?- o – on coll... he deixat la 10-11? –
En certa manera és lògic que a vegades es perdi, ja que a més de fer-la servir força, és de dimensions reduïdes. El que ja no és tan habitual, o no ho hauria de ser, és perdre un llum portàtil, (encara que no sapigueu l’argot mecànic, suposo que us imagineu què pot ser, oi?) el llum en qüestió fa uns 40cm de llarg i uns 12cm de diàmetre, petit no és.
Bé, el cas és, que farà cosa d’un mes i mig en va desaparèixer un de can Gelpí, alhora de plegar tots els portàtils han d’anar a la seva “base” per així poder carregar-los durant la nit, doncs un d’ells no volia aparèixer. Varem regirar el taller de dalt a baix i de baix a dalt, no sortia, varem mirar dins els vehicles que teníem i tampoc. Al final vam arribar a la conclusió que s’havia quedat dins un dels cotxes que ja havíem entregat al seu propietari. A un d’ells el varem trucar per si l’havia vist pel cotxe, i l’altre vaig anar personalment després de plegar a regirar-lo per si el trobava. No va sortir.
En resum, que avui ha tornat a venir un d’aquests dos vehicles dels quals sospitàvem, en concret el que jo vaig regirar sense trobar res, aleshores en Jaume, un dels mecànics, m’ha dit – ja has mirat bé el cotxe per veure si hi ha el portàtil?- i jo li he contestat, tot xuleta – ja vaig anar-hi el mateix dia i no hi vaig trobar res- . Al cap d’una estona, no sé si per remordiments o perquè se m’ha encès la llum, (no el portàtil) sinó la que tinc entre les orelles, i he tornat per a buscar en un lloc on no s’em va acudir de mirar llavors.
He anat directament cap allà..., i efectivament allí estava el molt fill de pu..., entre el far i la bateria, tan ben posat que m’ha fet ràbia i tot, en aquell moment l’hagués agafat i... cagun tot!
Però al final l’he tornat al seu lloc, i tot ha acabat bé. Ara bé, m'he hagut de menjar alguns comentaris amb patates!!!
Una de les frases més freqüents que se sent en entrar a qualsevol taller és: – qui coll... ha agafat la 10-11?- o – on coll... he deixat la 10-11? –
En certa manera és lògic que a vegades es perdi, ja que a més de fer-la servir força, és de dimensions reduïdes. El que ja no és tan habitual, o no ho hauria de ser, és perdre un llum portàtil, (encara que no sapigueu l’argot mecànic, suposo que us imagineu què pot ser, oi?) el llum en qüestió fa uns 40cm de llarg i uns 12cm de diàmetre, petit no és.
Bé, el cas és, que farà cosa d’un mes i mig en va desaparèixer un de can Gelpí, alhora de plegar tots els portàtils han d’anar a la seva “base” per així poder carregar-los durant la nit, doncs un d’ells no volia aparèixer. Varem regirar el taller de dalt a baix i de baix a dalt, no sortia, varem mirar dins els vehicles que teníem i tampoc. Al final vam arribar a la conclusió que s’havia quedat dins un dels cotxes que ja havíem entregat al seu propietari. A un d’ells el varem trucar per si l’havia vist pel cotxe, i l’altre vaig anar personalment després de plegar a regirar-lo per si el trobava. No va sortir.
En resum, que avui ha tornat a venir un d’aquests dos vehicles dels quals sospitàvem, en concret el que jo vaig regirar sense trobar res, aleshores en Jaume, un dels mecànics, m’ha dit – ja has mirat bé el cotxe per veure si hi ha el portàtil?- i jo li he contestat, tot xuleta – ja vaig anar-hi el mateix dia i no hi vaig trobar res- . Al cap d’una estona, no sé si per remordiments o perquè se m’ha encès la llum, (no el portàtil) sinó la que tinc entre les orelles, i he tornat per a buscar en un lloc on no s’em va acudir de mirar llavors.
He anat directament cap allà..., i efectivament allí estava el molt fill de pu..., entre el far i la bateria, tan ben posat que m’ha fet ràbia i tot, en aquell moment l’hagués agafat i... cagun tot!
Però al final l’he tornat al seu lloc, i tot ha acabat bé. Ara bé, m'he hagut de menjar alguns comentaris amb patates!!!
4 comentaris:
la raó per la qual és la que més es perd és la mateixa que la raó per la que un bolígraf és l'objecte que més es perd en una oficina: són els objectes que més es fan servir.
Au, au!!!!
Una altre frase molt corrent es: T'escaqueges mes que la 10-11
Salutacions.
XIXU
quan llegejo tot aixó i de la manera que ho expliques am sento com peix a láigua...
No et sentis malament. Pitxor jo no fa gaires dies. T'imagines buscant el mòbil com una dona boja mentres parlava per telèfon (mòbil)? ... patètic.
Publica un comentari a l'entrada